|
|
|
|
|
|
DECLARACIÓ
SOBRE EL PROJECTE DE LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ (LOE) DE LES COMUNITATS
EDUCATIVES DE LES ESCOLES CRISTIANES DE CATALUNYA |
En el moment actual de tramitació parlamentària del
projecte de LOE, com a representants dels diversos sectors de les comunitats
educatives de les escoles cristianes, volem posar de relleu el nostre
posicionament sobre aquesta important norma:
- Sense un consens
ampli no s’hauria d’aprovar la LOE
Malgrat el desig insistentment
manifestat per la societat i les institucions educatives, no s’està produint el consens social i el pacte polític
que són necessaris per garantir l’estabilitat del nostre sistema educatiu i la
superació de les tensions a què està sotmès.
Les esmenes a la totalitat
rebutjades en el ple del Congrés de la setmana passada, l’anunciat trencament
de converses entre el govern i sectors socials i la convocatòria, per part de
moltes entitats, d’una manifestació contra el projecte de LOE per al proper
dissabte, són mostres d’aquest fracàs, d’aquesta falta de consens
imprescindible per poder donar suport a la LOE. El govern, com a autor del projecte de llei, és el primer responsable
de treballar per a aquest consens.
Sense aquest pacte, les comunitats
educatives de totes les escoles i el conjunt de la societat se’n ressentiran de
l’aplicació de la LOE.
- La LOE no ha de
restringir ni la igualtat d’oportunitats ni la llibertat d’ensenyament.
El projecte de LOE no respecta com
és degut alguns drets fonamentals que són expressió de la llibertat d’ensenyament,
com són el dret de creació i direcció
d’escoles d’iniciativa social, el dret
a establir i garantir la continuïtat del seu caràcter propi i, en
particular, el dret preferent dels pares
a decidir sobre el tipus d’educació i la formació religiosa que els seus fills
han de rebre i, per tant, el dret fonamental de lliure elecció d’escola.
La LOE sembla relegar la
iniciativa social en el camp de l’educació a la mera subsidiarietat dels poders
públics, la qual cosa és impròpia de
les societats plenament democràtiques, que valoren el pluralisme educatiu com una riquesa i com un mitjà necessari per
poder garantir l’exercici dels drets de les famílies en l’educació dels fills.
La planificació i programació escolar ha de partir de la demanda real de la societat que només s’expressa en la
sol·licitud de plaça que formulen els pares i tutors.
Per tal que el dret de tothom a
l’educació es pugui exercir en un règim de llibertat, cal assegurar el finançament equitatiu de l’ensenyament
públic i de l’ensenyament privat d’interès públic perquè puguin oferir
l’ensenyament en els nivells que fixi la llei de manera gratuïta.
- Una nova llei
educativa només es justifica per l’abordatge dels problemes reals de
l’ensenyament avui. La LOE no ho fa.
La LOE, en l’exposició de
motius, parla de superar defectes del
sistema educatiu que provoquen un grau elevat d’insatisfacció, sobretot pel que fa al fracàs escolar i als resultats
acadèmics aconseguits en comparació amb els sistemes educatius d’altres
països del nostre entorn cultural.
Però aquesta voluntat no es veu
prou reflectida en l’articulat. Mesures necessàries i socialment reclamades com
el retorn de l’autoritat dels professors,
la promoció de l’esforç, l’exercici eficaç de la direcció en els
centres escolars, la millora de la formació
inicial del professorat i el reforçament del seu prestigi social no es veuen afavorides en el projecte de LOE, que,
en alguns casos, sembla retornar a errors de la LODE i de la LOGSE que, fins i tot, ja havien estat
corregits per governs socialistes anteriors.
El redactat
actual de la LOE és motiu de profunda preocupació per part del nostre
col·lectiu i està entorpint el clima social que l’educació necessita. L’ús
eficaç de mitjans legítims per defensar els drets, de forma personal o col·lectiva,
que el projecte de LOE menysté és una contribució positiva al bé comú.
Esperem
l’esforç de tots per tal que el tràmit parlamentari en la Comissió d’Educació
del Congrés de Diputats sigui ocasió per corregir aquestes mancances i per
assolir una llei més breu, més incisiva respecte els problemes reals de
l’ensenyament, menys temorosa de la llibertat de la societat i dels pares i
veritablement potenciadora de l’autonomia de les comunitats autònomes i, encara
més, de la dels propis centres educatius.
Si així fos,
convertiríem en motiu d’il·lusió per a tota la comunitat educativa el que avui
és element d’incertesa i preocupació per a uns i indiferència per a d’altres.
Barcelona, 9 de novembre de 2005
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya
Associació de Professors de l’Escola Cristiana de
Catalunya
Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares
d’Alumnes de Catalunya