|
Guspires. Guspira
que saltirones
constantment
dins el foc! Com
podem no envejar-te i
desitjar el teu lloc? Guspira
que ens fas pensar, en
allò que ens preocupa i els
nostres ulls no et deixen mai
de visurar, és tant el plaer
de la seva observació, que
per un instant l’harmonia, la
calma i les melodies interiors, sonen
totes al mateix compàs. Guspira
que il·lumines només un
instant, però la teva llum és
intensa i real. Inspira
els nostres pensaments, entendreix
els nostres cors, i apropa’ns
als altres. Guspira
vermella, blava, com
envejo la teva energia, les
teves giravoltes, la teva intensitat. Per
què un alè no ha de ser important? Tot
i tots som valuosos, no hem d’oblidar les
petites coses, els petits gestos. Guspira,
saltirona en els nostres cors, bressola
els nostres pensaments i acompanya’ns
en aquest camí que
|