Des de sempre a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i a l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya hi ha hagut una sensibilitat especial per promoure l’ús de les tecnologies de la Informació i la Comunicació a les escoles.
Aquesta sensibilitat va prendre una embranzida decisiva l’any 98 quan es va dissenyar i es va posar en funcionament el Projecte Xarsec. Després d’uns anys d’activitats i cursos de formació amb un seguiment i participació molt notable, i de l’evolució de les tecnologies aplicades a tots els àmbits socials i laborals, s’ha fet més evident la necessitat de concretar un nou Projecte sobre la mateixa base de Xarsec, un projecte que vam anomenar Projecte TIC.

L’objectiu del Projecte és el de promoure la integració de les TIC en tots els processos que s’esdevenen en l’escola, tant en la gestió com en els processos d’ensenyament aprenentatge. Promoure la integració de les TIC, ja no comptant que són una eina més, indispensable, però al cap i a la fi, una eina com qualsevol altra, sinó una eina amb una increïble capacitat transformadora dels mateixos processos que s’esdevenen en els centres educatius.

El contingut del Projecte que us vam presentar en el marc de la IV Jornada (juliol 2004), es centra en la reflexió realitzada en els aspectes que hem cregut claus: el nou paradigma educatiu, el programari i el maquinari que utilitzem a les escoles, l’aplicació de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge,...
Del Projecte en destaca especialment l’apartat de formació, instrument estratègic que hem considerat fonamental per fer possible en els centres la integració de les TIC.
Un dels altres elements singularitzats que forma part del projecte és la ntracentre , una aplicació telemàtica que s’ha elaborat específicament per a les nostres escoles i que ha d’ajudar a promoure aquest canvi global que el Projecte propugna.
I, finalment, els projectes telemàtics que coordinarem des de la FECC/APSEC en els que per facilitar la participació de mestres que no ho han fet mai, hi hem incorporat formació.

Marc teòric del Projecte TIC: El nou Paradigma Educatiu

El Projecte TIC es fonamenta i s’emmarca en el que hem anomenat el Nou Paradigma educatiu del que us en fem un breu resum. A més a més d'incloure'l en aquest espai web, l’hem incorporat en totes les activitats formatives del Projecte perquè els mestres de les escoles de la FSECC en coneguin i incorporin en la seva tasca docent els trets bàsics per respondre a les necessitats educatives actuals.

“Necesitamos un nuevo paradigma educativo porque seguimos resolviendo problemas cada más complejos con el modelo pedagógico del pasado".

“Para que las TIC desarrollen todo su potencial de transformación (...) deben integrarse en el aula y convertirse en un instrumento cognitivo capaz de mejorar la inteligencia y potenciar la aventura de aprender" (Beltrán Llera)

" Si educar implica inducir actitudes positivas a los hijos-alumnos, difícilmente lo podremos hacer si los padres-profesores no podemos ofrecer nuestro testimonio personal"

1. INTRODUCCIÓ

La incorporació de les noves tecnologies en la nostra societat ha configurat un món en canvi constant. En aquest context es fa necessària una reflexió general sobre l’impacte d’aquests canvis en la realitat escolar i, en particular, una reflexió de com aprofitar els canvis tecnològics, que tindrà per objectiu posicionar satisfactòriament les nostres escoles i afrontar amb eficàcia i eficiència els reptes socials i educatius del present i del futur, presidits per un entorn en permanent canvi i transformació.
L’escola no pot mirar-se la societat i tot allò que en ella s’hi cou des de fora, sinó que ha de saber treballar i conviure amb tots els elements i les eines que intervenen i fan possible el progrés.

Des de les aportacions de diferents experts en el tema, hem configurat un marc de referència, un nou paradigma educatiu, que fa més fàcil la identificació de les necessitats a les quals hem de respondre i la contextualització adequada de les finalitats a les quals haurem d’orientar l’educació escolar.

2. CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Com assenyala Coll (2003), un dels trets que caracteritza d’una manera més clara la societat de la informació és que situa l’educació en un lloc central, com a base per a l’accés al coneixement, i la converteix en una prioritat estratègica per al desenvolupament econòmic i social, més enllà del seu paper en els processos de desenvolupament i socialització de les persones. Aquest paper central de l’educació i la formació en el nou ordre econòmic i social impulsa la transformació radical dels plantejaments educatius heretats de la societat industrial. Neil Postman (1992) ja va assenyalar que el canvi tecnològic és ecològic: no es limita a afegir alguna cosa, sinó que ho canvia tot.

Pere Marquès (2003) afirma que l’impacte que implica el nou marc globalitzat de la Societat de la Informació i les prestacions de les omnipresents, imprescindibles i poderoses eines TIC, està induint una profunda revolució en tots els àmbits socials que afecta també, i molt especialment, el món educatiu: les necessitats de formació dels ciutadans es perllonguen més enllà dels primers estudis i s’allarguen per tota la vida (formació continua), apareixen nous entorns formatius en el ciberespai, creix la importància de l’educació informal (mass-media, Internet), es revisen i es canvien els objectius i programes d’institucions formatives, tot insistint en la necessitat d’una educació al servei de totes les dimensions de la vida de la persona (com veurem en desenvolupar el punt sobre els continguts i habilitats que cal treballar)... Es va perfilant doncs, un nou model d’escola i d’institucions educatives en general, i certament, aquest nou model exigeix noves competències professionals per al professorat i per als gestors dels centres.

Segons Joan Majó (2000), hem passat d’una situació en la qual la informació era un bé escàs a una societat en què la informació és un recurs sobreabundant o excessiu ... La causa principal de la manca de coneixement actual és l’excés d’informació, a més de la manca d’habilitat per a processar la informació. Davant de la quantitat d’informació que tenim actualment, s’han d’introduir noves pautes.

Avui, més que mai, es necessari que l'escola parteixi d'un projecte humà (Florentino Sanz, 2003), és a dir, d’una clara opció de valors (Manuel Castells, 2000), per no trobar-nos sense referents en el camí de la societat de la informació a la societat del coneixement, i per construir un món basat en la ciutadania responsable (L. Rayón, 2003).

La transformació de la informació, té implicacions de naturalesa diversa. D’una banda, la necessitat que els alumnes assoleixin capacitats per continuar aprenent al llarg de tota la vida, per utilitzar la informació emmagatzemada digitalment i recombinar-la de manera que pugui generar coneixements adequats a cada objectiu plantejat (Castells 2002); i de l’altra, la capacitat per aprendre i pensar de manera autònoma, la personalització necessària dels processos educatius i el perill de les noves formes d’exclusió social.

3. ROL DEL MESTRE

Hi ha arguments que són a la base de les reformes educatives dels darrers trenta anys i que el nou paradigma de la tecnologia de la informació (Castells 1999) ha contribuït a actualitzar i a amplificar.

Així, les xarxes d’informació existents posen en qüestió (Pere Marqués, 2003; Jesús A. Beltrán Llera, 2001) que la transmissió de coneixements (paradigma instruccional) sigui l’objectiu prioritari dels centres educatius i del treball del professorat. L’escola, els mestres, hem de continuar proporcionant esquemes de coneixement per als diferents àmbits disciplinars però, alhora, també cal proporcionar les competències necessàries perquè els estudiants puguin continuar aprenent de forma autònoma (paradigma personal) al llarg de tota la vida.

Com apunta Joan Majó (2000), en el món de l’educació no podem ensenyar les mateixes coses de la mateixa manera. S’han de revisar les metodologies i també els continguts. S’ha d’ensenyar a desaprendre, no només a aprendre a aprendre. El paper del professorat serà cada cop més el de tutor que ordena la informació, dirigeix els alumnes cap on la poden trobar, fa notar les diferències de qualitat en la informació.

Pere Marquès (2004) considera que el rol del mestre és el de mediador dels aprenentatges dels estudiants. Així, el mestre, deixa de ser el principal transmissor d’informació als alumnes i es converteix en mediador entre la cultura i els estudiants, un gestor de coneixements i recursos que orienta els aprenentatges, assessora, motiva i és capaç de crear un clima de confiança i de diàleg a l’aula.

4. FORMACIÓ DELS MESTRES
El nou rol de mestre que acabem de definir requereix un tipus determinat de formació: Formació inicial, formació pedagògica en tecnologies de la informació i comunicació, i formació permanent.

Tal com apunta P. Marquès (2004), el professorat de la societat de la informació també es veu obligat a una formació contínua per poder afrontar les repercussions educatives dels continus canvis científics, tecnològics i socials. De la mateixa manera que els alumnes, els mestres necessiten una alfabetització digital que els permeti utilitzar de manera eficaç i eficient aquests nous instruments tecnològics en les seves activitats professionals.

Però a més a més, requereix una periòdica actualització dels coneixements sobre la matèria que imparteixen i una actualització didàctica – tecnològica que consideri l’ús específic de les TIC en els diferents rols com a mestre: orientador, assessor, tutor, prescriptor de recursos per l’aprenentatge, font d’informació, organitzador d’aprenentatges, model de comportament, motivador, i el treball docent en equip.

Quant als coneixements generals, cal promoure una formació que inclogui:

· Coneixements culturals en general.
· Coneixement especialitzat de la pròpia matèria.
· Competències pedagògiques: habilitats didàctiques, tècniques d’investigació-acció, coneixements psicològics, coneixement del component emocional de la intel·ligència i d’habilitats socials per dinamitzar el grup, resoldre conflictes i educar en la diversitat.

Pel que fa a les competències didacticodigitals, s’haurien de treballar les que descrivim a continuació:

· Competències tècniques instrumentals: sobre sistemes informàtics, equips informàtics, xarxes, navegació per Internet, pàgines web, sistemes tecnològics aplicats a l’educació, ...
· Competències professionals actualitzades: coneixement de les possibilitats dels recursos TIC i dels entorns virtuals d’aprenentatge, accés a fonts d’informació i recursos en suports TIC i a Internet, utilització de programes específics de la matèria, ...
· Competències de la metodologia docent: coneixement dels nous llenguatges audiovisual i hipertextual, selecció de recursos i disseny de sessions formatives tot integrant els recursos TIC, aplicació d’estratègies didàctiques en què es facin servir aquests recursos, elaboració de materials didàctics multimèdia, ús de recursos TIC per al seguiment tutorial dels alumnes i per a l’avaluació, elaboració d’una web docent, ús de la web de centre o d’una Intranet, ...
· Actituds: actitud oberta i crítica davant el context social i les TIC, actitud investigadora, prudència front a la informació que es rep i als missatges, ...

5. CONTINGUTS

Pel que fa als aprenentatges, és fonamental la selecció dels continguts en funció de les noves necessitats educatives, per tal d’arribar a una educació de qualitat que, tal com la defineix l’OCDE (1995) és la que “assegura a tots els joves l’adquisició de coneixements, capacitats, destreses i actituds necessaris per a preparar-los per a la vida adulta”.

Cada vegada més, es fa necessari distingir entre el coneixement codificat que podem trobar en diverses fonts d’informació i les habilitats per gestionar-lo. A més, segons l’informe Delors de la UNESCO (1996), no només hem de pensar en l’àmbit de l’aprendre a “saber”, sinó també en els àmbits del “ser”, el “fer” i el “conviure”.

En aquest sentit, Manuel Castells (1997), Miquel Àngel Prats, Edgar Morin (1999), Joan Majó (2000), Pere Marquès (2004), proposen el que es consideren habilitats fonamentals que cal ajudar a desenvolupar (les hem classificat segons els quatre àmbits de Delors, com proposa Marquès):

· Aprendre a ser: inclou les habilitats d’autoconeixement, autoestima i autenticitat personal, la capacitat d’adaptar-se a circumstàncies canviants, la disposició a aprendre i a desaprendre durant tota la vida, la intel·ligència emocional amb el control de les pròpies emocions, la motivació i la capacitat per afrontar frustracions, l’actitud de curiositat i obertura davant la realitat, amb la capacitat de formular-se preguntes i d’investigar, junt amb la capacitat d’afrontar l’incertesa; la capacitat d’abstracció, de raonament i de reflexió; la responsabilitat personal i, en general, l’adquisició de criteris ètics de valor per aplicar en la pròpia vida i en les decisions personals.
· Aprendre a saber i a conèixer: inclou la capacitat d’informar-se, per tal d’analitzar i comprendre millor la realitat; també, la capacitat de construir el coneixement, mitjançant la negociació de significats i l’elaboració pròpia; (autoaprenentatge), tot integrant coneixements fragmentaris i desenvolupant sòlids esquemes culturals; l’accés a la cultura concebuda com un conjunt de visions diverses del món, valors diferents, formes diverses de comunicació, per exemple, amb codis variats; a més, suposa promoure aprenentatges polivalents i diversos tipus de pensament (com destaca Jesús A. Beltrán, 2001, el pensament analític, el pensament dialèctic, el pensament pragmàtic i el conciliador).
· Aprendre a fer: capacitats d’iniciativa en la presa de decisions, la perseverància, la tendència al pensament sistèmic per resoldre situacions de la realitat, l’actitud creativa i oberta al món, la capacitat d’analitzar situacions complexes, aplicar diversos coneixements i resoldre problemes, l’habilitat per fer servir de manera eficient els recursos i tenir bons hàbits de treball.
· Aprendre a conviure: inclou totes les capacitats comunicatives, escoltar i parlar (habilitats del diàleg), llegir i escriure, amb claredat i eficiència; també es tracta d’establir bones relacions personals, amb sensibilitat, empatia i capacitat de negociació i gestió de conflictes; la capacitat de cooperació i treball en equip; la comprensió mútua, la sociabilitat, el respecte a tothom i la solidaritat participativa en la comunitat.

6. METODOLOGIES

Canviar de paradigma exigeix canvis en les persones i en els centres.

P. Marquès (2004) considera que els canvis metodològics que poden derivar-se del accés universal a la informació i a la comunicació que proporciona Internet i de l’ús innovador de les tecnologies en el marc de la societat actual són tant importants que ens permeten dibuixar un nou paradigma de l’ensenyament basat en plantejaments cognitivistes i sociocontructivistes de l’aprenentatge, que promou l’aprenentatge a partir de la cerca, relació, experimentació i transformació dels coneixements (no de la memorització).

Algunes característiques de la metodologia emmarcada en aquest nou Paradigma:

* L’activitat docent es centra en el desenvolupament personal dels estudiants i en aconseguir els aprenentatges previstos en el currículum. Des de perspectives socioconstructivistes, es tendeix a l’aplicació de metodologies actives, participatives i que promoguin el treball cooperatiu.

* Més autonomia dels alumnes. L’estudiant planifica, desenvolupa estratègies d’aprenentatge, construeix coneixements, els aplica i n’avalua els resultats.

* Presència en el ciberespai i aprenentatges col·laboratius i cooperatius en xarxa. La possibilitat de treballar en xarxa modifica la relació entre mestres i entre estudiants, afavoreix la interdisciplineitat , i facilita l’activitat tutoritzada. Trenca el tradicional aïllament entre els centres i promou una cultura solidària entre escoles i mestres.

* Atenció a la diversitat per la construcció d’aprenentatges significatius. Es tendeix a una pedagogia més diferenciada, individualitzada, per donar resposta a l’heterogeneïtat de nivells dels estudiants.

* Especial atenció en les competències bàsiques, incidint en matèries nuclears de cada nivell.

* Varietat de recursos per els aprenentatges i ús de les TIC. Es tendeix a la utilització de tot tipus de recursos, tant convencionals i audiovisuals com basats en noves tecnologies.

7. TREBALL EN XARXA DE MESTRES I D’ESCOLES

Com a conseqüència de la pressió que s’exerceix sobre el sistema educatiu, la complexitat de les tasques que les escoles han de dur a terme en el context actual i la incertesa respecte dels canvis que seran necessaris en el futur, el treball del professorat haurà de tendir a l’adopció de formes d’organització de l’activitat educativa basades en el treball en equip, en la flexibilitat, en el diàleg i en la participació de tota la comunitat educativa, i els centres hauran de comptar amb equips de professors i professores predisposats a la innovació, al treball en xarxa i a la formació professional continuada.

8. ROL DE L’ESCOLA

La personalització de l’educació, amb el suport de les TIC, i especialment d’Internet, obre la possibilitat de dur l’activitat educativa a una gran varietat d’escenaris reals i virtuals i d’implicar nous agents en els processos educatius.

El pas cap a un entorn social educador, enfront del model escolar de la societat industrial, basat en l’homogeneïtat i en l’aïllament respecte de la comunitat, promou una major obertura de l’escola i desdibuixa les fronteres entre l’educació formal i l’educació no formal.

Cal la definició i concreció d’una concepció escola per a tothom, que esdevingui centre local de cultura i formació a tots nivells, tot recorrent als mitjans que siguin més adequats en funció de la gran diversitat de col·lectius que hi tindran accés.
La interconnexió d’aquests centres locals de cultura, ha de permetre el flux de coneixements i experiències. El cooperativisme serà bàsic també en aquest nivell.

Més informació:

- http://www.esicm.cu/cejisoft/www.espanol/eve/1999/ponencia7.htm
- http://contexto-educativo.com.ar/2003/5/nota-03.htm
- http://iris.cnice.mecd.es/ceiie/area1/conclusiones.html
- http://tecnologiaedu.us.es/edutec/paginas/125.html
- http://www.campus-oei.org/administracion/aguerrondo.htm
- http://www.astrolabio.net/educacion/articulos/107332512171256.html
- http://dewey.uab.es/pmarques/impacto.htm
- http://dewey.uab.es/pmarques/perfiles.htm
- http://dewey.uab.es/pmarques/madrid032.htm
- http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/PIC_escoles_0_10.pdf

 

Continguts del Projecte TIC

Els continguts del projecte fan referència als diferents processos de l’escola, tant als processos de gestió (Comunicació, Organització, Coordinació…) com als processos d’ensenyament aprenentatge (formació, didàctica,…).
Els hem estructurat en 3 apartats:

1. Conclusions dels grups de treball sobre maquinari, programari i didàctic.

1 Maquinari – Hem preparat una proposta d’orientacions als titulars i equips directius de com respondre davant les necessitats de maquinari d’un centre educatiu, per tal de, entre d’altres qüestions, fer les inversions òptimes.

2 Programari – Hem explorat, seriosament, la possibilitat de treballar a les escoles amb programari lliure, i fem una proposta de procediment progressiu d’incorporació.

3 Didàctic - a partir dels continguts curriculars marcats pel Departament d’Educació, hem fet una recerca de recursos TIC, els hem experimentat, els hem valorat i n’hem fet una guia metodològica per a utilitzar-los d’acord amb els plantejaments didàctics del nou paradigma educatiu.

2. Oferta formativa

Adreçada a tota la comunitat educativa de les escoles.

Blocs de continguts:
Planificació i coordinació de les TIC
Ofimàtica i multimèdia
Eines telemàtiques
Aplicacions TIC
Tècnic

3. Serveis i recursos

1.La intracentre; una aplicació web que posteriorment presentarem.
2.Font de recursos TIC aplicables en diferents àrees i nivells (disponible en la nostra Intranet).
3.Una aplicació autoexecutable Xarnopix (programari lliure).
4.Projectes Telemàtics: Renovació i novetats.
5.Seminaris.
6.Servei d’atenció a les escoles.